Soc estudiant
- Acords amb la UE
- Soc estudiant
Què et permetrà
l’Acord d’associació amb la UE.
Objectiu
L’Acord d’associació dona als estudiants andorrans els mateixos drets que els dels estats membres de la Unió a l’hora d’accedir a estudis, optar a pràctiques o opcions de feina fora d’Andorra. També posa al seu abast els programes europeus com Erasmus, Life o Creative Europe. A mitjà i llarg termini, l’Acord permetrà que s’obrin nous sectors econòmics a Andorra perquè la nostra economia sigui més moderna i dinàmica, i oferirà també més oportunitats als joves dins d’Andorra.
Preguntes habituals
Coneix les respostes a les preguntes sobre l’Acord que més interès desperten.
Quina diferència hi ha entre estat tercer, estat associat i estat membre de la UE?
Saber mésQuan es farà la consulta ciutadana?
Saber mésQuè és la Targeta Sanitària Europea?
Saber mésEs mantindran les fronteres tal com les coneixem?
Saber mésQuin cost tindrà per a Andorra?
Saber mésQuins són els inconvenients de l’Acord d’associació?
Saber mésPer què Andorra i San Marino han pogut negociar un acord d’associació a mida?
Saber mésEs permetrà la doble nacionalitat?
Saber mésEl català serà idioma oficial a Europa?
Saber mésQui podrà participar en la consulta ciutadana?
Saber mésEl carnet de conduir andorrà estarà homologat a la UE?
Saber mésEs podran reconèixer les titulacions acadèmiques obtingudes a Andorra?
Saber mésQuè canvia i què no canvia amb l’Acord d’associació en matèria d’immigració?
Saber mésQuè passarà si surt un resultat negatiu al referèndum consultiu?
Saber mésAmb l’Acord s’apujaran els impostos?
Saber mésA quins programes europeus podria participar Andorra?
Saber mésPer què es preveu un referèndum per a l’Acord d’associació?
Saber mésQuina diferència hi ha entre estat tercer, estat associat i estat membre de la UE?
Andorra ha negociat una associació a la UE i no una adhesió, ja que no pretén ser un nou estat membre de la UE. Saps què diferencia cada tipus d’acord?
| Andorra com a estat tercer de la Unió Europea | Andorra, país associat a la Unió Europea | País membre de la Unió Europea | |
| Competència legislativa | El Consell General, menys per a aquells acords ja existents. | El Consell General adopta lleis que reprenen la norma europea en aquells àmbits inclosos en l’Acord. | Cedida a la Comissió Europea, menys per a les competències que es reserven als estats. |
| Participació en la creació de normes europees | No. En els àmbits acordats, Andorra adopta la normativa europea, sense poder influir en la normativa ni negociar-la. | Limitat. Andorra pot participar en la redacció de les normes europees però no les pot votar. Andorra pot negociar quines normes se li apliquen i com s’apliquen al país (adaptacions específiques). |
Sí. |
| Relació amb la UE | Manté els set acords sectorials que té actualment amb la UE. La UE s’ha mostrat reticent a augmentar el nombre d’acords (model de Suïssa). |
Participa en el mercat interior de la UE. S’estableix una taula de diàleg permanent amb la UE (Comitè Mixt) en la qual Andorra i la UE tenen el mateix pes. |
Membre de ple dret. |
| Participació al mercat interior europeu | No. | Sí. | Sí. |
| Drets dels ciutadans i drets polítics | No. | Tractament idèntic als ciutadans de la UE. Sense drets polítics (no es vota a les eleccions europees). |
Ciutadans de la UE amb drets polítics. |
| Contribució al pressupost general de la UE | No. | No. | Sí. |
| Participació en programes europeus | No, tret d’alguna excepció. | Sí, amb un cost que es calcula segons el PIB. | Sí, amb un cost que es calcula segons el PIB. |
Què passarà si surt un resultat negatiu al referèndum consultiu?
Si surt un resultat negatiu al referèndum consultiu i políticament vinculant, el Govern no portarà el text de l’Acord al Consell General i, per tant, no tirarà endavant. Això significa que Andorra haurà manifestat la voluntat de seguir sent un estat tercer, amb tot el que implica.
Situació per a la ciutadania i les empreses: la ciutadania i les empreses d’Andorra seguiran tenint un tracte diferent del de la resta de ciutadans i operadors de la UE.
Situació amb els acords existents: Andorra mantindrà els acords actuals amb la UE mentre cap de les parts desitgi rescindir-los o modificar-los.
Negociació de nous acords: la UE ja ha manifestat en diverses ocasions que no és favorable a la negociació de nous acords bilaterals en àmbits específics amb els estats tercers (model de Suïssa) i que tampoc serà possible negociar un altre acord d’associació.
Diversificació de l’economia: sense acord d’associació la normativa andorrana seguirà sent vàlida únicament a Andorra i no serà equivalent a la del nostre entorn proper, fet que dificultarà clarament la internacionalització i la diversificació de les empreses andorranes.
Suport internacional: l’Acord d’associació aproxima Andorra a la UE i posa al nostre abast eines i suport internacional en moments de crisi o necessitat, que no podrem aconseguir com a estat tercer.
Fiscalitat: com que l’Acord no afecta la fiscalitat, els canvis que hi pugui haver en el futur en la política impositiva no seran conseqüència del resultat de la consulta.
Situació per a la ciutadania i les empreses: la ciutadania i les empreses d’Andorra seguiran tenint un tracte diferent del de la resta de ciutadans i operadors de la UE.
Situació amb els acords existents: Andorra mantindrà els acords actuals amb la UE mentre cap de les parts desitgi rescindir-los o modificar-los.
Negociació de nous acords: la UE ja ha manifestat en diverses ocasions que no és favorable a la negociació de nous acords bilaterals en àmbits específics amb els estats tercers (model de Suïssa) i que tampoc serà possible negociar un altre acord d’associació.
Diversificació de l’economia: sense acord d’associació la normativa andorrana seguirà sent vàlida únicament a Andorra i no serà equivalent a la del nostre entorn proper, fet que dificultarà clarament la internacionalització i la diversificació de les empreses andorranes.
Suport internacional: l’Acord d’associació aproxima Andorra a la UE i posa al nostre abast eines i suport internacional en moments de crisi o necessitat, que no podrem aconseguir com a estat tercer.
Fiscalitat: com que l’Acord no afecta la fiscalitat, els canvis que hi pugui haver en el futur en la política impositiva no seran conseqüència del resultat de la consulta.
Per què Andorra i San Marino han pogut negociar un acord d’associació a mida?
Ha estat gràcies a un tractat de la UE, signat a Lisboa el 2007, que inclou una declaració segons la qual “la Unió tindrà en compte la situació particular dels estats de petita dimensió territorial que mantinguin amb ella relacions de proximitat”.
Aquesta declaració permet a la Unió Europea acceptar que Andorra pugui incorporar la legislació europea de manera “adaptada” a la nostra realitat.
Hi ha dos tipus d’adaptacions transitòries, amb objectius diferents. D’una banda, hi ha els períodes transitoris amb un durada definida, que permeten disposar de més temps per adaptar la normativa europea. Això permet, per exemple, adaptar el ritme d’incorporació del cabal a l’estructura administrativa d’Andorra, o bé conservar una situació d’statu quo durant un temps, sempre que el sector ho necessiti.
D’altra banda, existeixen els períodes transitoris que s’estableixen per una durada però que poden ser prorrogats. Aquestes adaptacions van gairebé sempre associades a un mecanisme de seguiment que permet renovar el període transitori sempre que les condicions que van permetre l’obtenció d’una excepció se segueixin complint.
Aquesta declaració permet a la Unió Europea acceptar que Andorra pugui incorporar la legislació europea de manera “adaptada” a la nostra realitat.
Hi ha dos tipus d’adaptacions transitòries, amb objectius diferents. D’una banda, hi ha els períodes transitoris amb un durada definida, que permeten disposar de més temps per adaptar la normativa europea. Això permet, per exemple, adaptar el ritme d’incorporació del cabal a l’estructura administrativa d’Andorra, o bé conservar una situació d’statu quo durant un temps, sempre que el sector ho necessiti.
D’altra banda, existeixen els períodes transitoris que s’estableixen per una durada però que poden ser prorrogats. Aquestes adaptacions van gairebé sempre associades a un mecanisme de seguiment que permet renovar el període transitori sempre que les condicions que van permetre l’obtenció d’una excepció se segueixin complint.
El català serà idioma oficial a Europa?
No, perquè aquest és un dret reservat únicament als estats membres i no als estats associats, com és el cas d’Andorra.
No obstant això, la traducció oficial de l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea al català serà considerada com a versió autèntica, igual que les altres 24 versions en idiomes oficials. Això significa que l’Acord en català serà tan vàlid com l’anglès, el francès o el castellà davant dels tribunals.
A més, per raó de l’Acord, tindrem molta normativa europea traduïda a la nostra llengua oficial i el català també s’afegirà a la normativa de la UE de diversos productes, substàncies o denominacions tècniques.
No obstant això, la traducció oficial de l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea al català serà considerada com a versió autèntica, igual que les altres 24 versions en idiomes oficials. Això significa que l’Acord en català serà tan vàlid com l’anglès, el francès o el castellà davant dels tribunals.
A més, per raó de l’Acord, tindrem molta normativa europea traduïda a la nostra llengua oficial i el català també s’afegirà a la normativa de la UE de diversos productes, substàncies o denominacions tècniques.
Qui podrà participar en la consulta ciutadana?
Hi podran participar tots els andorrans i andorranes amb dret de vot.
No obstant això, com que el Govern és conscient que l’Acord d’associació tindrà un impacte sobre tota la població resident a Andorra, independentment de la seva nacionalitat, es posarà a l’abast tota la informació del projecte a tota la ciutadania, independentment de si tenen o no dret a vot.
No obstant això, com que el Govern és conscient que l’Acord d’associació tindrà un impacte sobre tota la població resident a Andorra, independentment de la seva nacionalitat, es posarà a l’abast tota la informació del projecte a tota la ciutadania, independentment de si tenen o no dret a vot.
Quan es farà la consulta ciutadana?
El Govern s’ha compromès a sotmetre a una consulta ciutadana el projecte d’Acord d’associació.
La previsió és que aquesta consulta es pugui celebrar un cop la Unió Europea hagi finalitzat el seu procediment intern i el Parlament Europeu hagi aprovat el text. I, per tant, amb la garantia que el text sotmès a votació sigui definitiu. Això permet, d’una banda, que la ciutadania s’expressi sobre el text final. I de l’altra, respecta íntegrament les etapes del procediment europeu, que no depenen d’Andorra i que seguiran el seu curs tant si aquí diem que sí com si diem que no.
Aquest és el camí que ha de fer el projecte d’Acord d’associació fins a arribar a la consulta:
La previsió és que aquesta consulta es pugui celebrar un cop la Unió Europea hagi finalitzat el seu procediment intern i el Parlament Europeu hagi aprovat el text. I, per tant, amb la garantia que el text sotmès a votació sigui definitiu. Això permet, d’una banda, que la ciutadania s’expressi sobre el text final. I de l’altra, respecta íntegrament les etapes del procediment europeu, que no depenen d’Andorra i que seguiran el seu curs tant si aquí diem que sí com si diem que no.
Aquest és el camí que ha de fer el projecte d’Acord d’associació fins a arribar a la consulta:
- Decisió del Consell de la UE (els 27 estats membres) sobre la naturalesa jurídica de l’Acord (si és mixt i l’ha d’aprovar el Parlament Europeu i tots els estats membres per separat, o si no és mixt i només cal que l’aprovi el Parlament Europeu).
- Signatura de l’Acord per part de la UE, San Marino i Andorra. Es podrà dur a terme un cop es disposi d’un text final, revisat i traduït a totes les llengües de la Unió, a més del català. La signatura simbolitza que hi ha acord en un text final. No té cap implicació jurídica i no obliga a la seva aplicació.
- Aprovació del text per part del Parlament de la Unió Europea
- Un cop aprovat, el Govern podrà determinar la data de celebració de la consulta ciutadana, d’acord amb l’article 76 de la Constitució.
- Un temps abans de la consulta, caldrà posar en marxa una campanya informativa més intensa per informar la ciutadania sobre la celebració de la consulta, la pregunta i què cal fer per participar-hi.
- Consulta
- Si surt un resultat positiu, el Govern enviarà l’Acord al Consell General.
- Si surt un resultat negatiu, el Govern no enivarà l’Acord al Consell General.
Amb l’Acord s’apujaran els impostos?
No. La fiscalitat no forma part del contingut de l’Acord d’associació amb la Unió Europea i, per tant, Andorra manté la seva sobirania en aquesta qüestió. Una variació del tipus impositiu seria per decisió de l’Estat andorrà, no pas motivat o provocat per l’Acord d’associació.
Es mantindran les fronteres tal com les coneixem?
Sí. L’Acord no elimina ni les fronteres físiques ni les fronteres fiscals. Per tant, es mantindran els controls a les persones a la frontera i Andorra seguirà aplicant la seva pròpia fiscalitat, fet que suposa mantenir les declaracions duaneres i el tax-free.
Quins són els inconvenients de l’Acord d’associació?
L’Acord d’associació amb la UE té per objectiu fer que l’economia andorrana sigui més forta i resilient per garantir un creixement suau i sostingut, però també representa un seguit de desafiaments per als quals hem d’estar preparats.
Incorporació de normes: adoptar la normativa europea serà un repte per a un país petit com Andorra. En pocs anys, Andorra haurà de redactar i desenvolupar noves lleis i reglaments que permetran aplicar la part del cabal europeu que regula el mercat interior, tant les normes existents, que ja formen part de l’Acord, com les que es creïn en el futur i s’hi incorporin.
Qui decidirà quines normes ens afecten i com ho fan? Serà decisió del Comitè Mixt, un òrgan de govern creat per a l’Acord i que permet mantenir un diàleg permanent amb la UE. Aquest comitè establirà quines normes noves s’hauran d’incorporar a Andorra i amb quines adaptacions.
Càrrega administrativa: l’Acord d’associació preveu noves eines i estructures que suposaran un increment de recursos humans. En concret, caldran 26 noves incorporacions en diferents ministeris del Govern per fer front a la posada en marxa i l’aplicació de l’Acord. Això aportarà aspectes positius com una vigilància del mercat que ara no existeix o connectar l’Administració a eines d’abast europeu, com la xarxa d’ocupació Eures, el mecanisme de resolució de disfuncions Solvit o la finestreta única.
Costos d’implementació: l’estudi d’Andorra Recerca i Innovació ha calculat que el cost d’aplicar l’Acord d’associació serà de 3 milions d’euros anuals, és a dir, prop del 0,5% del pressupost anual de l’Estat. Segons assenyala l’organisme, la balança fiscal serà lleugerament negativa els primers anys, a causa de la pèrdua d’alguns ingressos que tenim actualment. A llarg termini, però, l’estudi assenyala que aquesta tendència es reverteix i que els efectes de l’Acord d’associació en l’economia acabaran aportant més ingressos a l’Estat. En tot cas, ni les pèrdues ni els guanys són prou considerables perquè suposin un sotrac a les finances de l’Estat.
Adaptació de les empreses: Les empreses hauran de conèixer i aplicar la normativa europea que les afecti. Aquest esforç inicial permetrà a les empreses adaptar-se millor al seu entorn, ser més competitives i estar més preparades per al futur. Cal recordar que la participació en el mercat interior europeu permetrà als operadors andorrans tenir el mateix tractament que la resta d’empreses europees, obrir noves oportunitats de negoci i posar a l’abast de les empreses, en particular de les pimes, eines i opcions de finançament a les quals ara no poden accedir.
Es pot consultar més informació a:
https://www.europarl.europa.eu/factsheets/es/sheet/63/las-pequenas-y-medianas-empresas
Incorporació de normes: adoptar la normativa europea serà un repte per a un país petit com Andorra. En pocs anys, Andorra haurà de redactar i desenvolupar noves lleis i reglaments que permetran aplicar la part del cabal europeu que regula el mercat interior, tant les normes existents, que ja formen part de l’Acord, com les que es creïn en el futur i s’hi incorporin.
Qui decidirà quines normes ens afecten i com ho fan? Serà decisió del Comitè Mixt, un òrgan de govern creat per a l’Acord i que permet mantenir un diàleg permanent amb la UE. Aquest comitè establirà quines normes noves s’hauran d’incorporar a Andorra i amb quines adaptacions.
Càrrega administrativa: l’Acord d’associació preveu noves eines i estructures que suposaran un increment de recursos humans. En concret, caldran 26 noves incorporacions en diferents ministeris del Govern per fer front a la posada en marxa i l’aplicació de l’Acord. Això aportarà aspectes positius com una vigilància del mercat que ara no existeix o connectar l’Administració a eines d’abast europeu, com la xarxa d’ocupació Eures, el mecanisme de resolució de disfuncions Solvit o la finestreta única.
Costos d’implementació: l’estudi d’Andorra Recerca i Innovació ha calculat que el cost d’aplicar l’Acord d’associació serà de 3 milions d’euros anuals, és a dir, prop del 0,5% del pressupost anual de l’Estat. Segons assenyala l’organisme, la balança fiscal serà lleugerament negativa els primers anys, a causa de la pèrdua d’alguns ingressos que tenim actualment. A llarg termini, però, l’estudi assenyala que aquesta tendència es reverteix i que els efectes de l’Acord d’associació en l’economia acabaran aportant més ingressos a l’Estat. En tot cas, ni les pèrdues ni els guanys són prou considerables perquè suposin un sotrac a les finances de l’Estat.
Adaptació de les empreses: Les empreses hauran de conèixer i aplicar la normativa europea que les afecti. Aquest esforç inicial permetrà a les empreses adaptar-se millor al seu entorn, ser més competitives i estar més preparades per al futur. Cal recordar que la participació en el mercat interior europeu permetrà als operadors andorrans tenir el mateix tractament que la resta d’empreses europees, obrir noves oportunitats de negoci i posar a l’abast de les empreses, en particular de les pimes, eines i opcions de finançament a les quals ara no poden accedir.
Es pot consultar més informació a:
https://www.europarl.europa.eu/factsheets/es/sheet/63/las-pequenas-y-medianas-empresas
Què canvia i què no canvia amb l’Acord d’associació en matèria d’immigració?
| Actualment | Amb l’Acord d’associació | |
| Sistema de quotes | Sí. |
Sí. |
| Verificació dels antecedents penals per a nacionals de la UE | Sí. Verificació sistemàtica. |
Sí. Declaració per a tothom. + Verificació d’antecedents penals sistemàtica per a professions sensibles i aleatòria per a la resta. |
| Renovació de la residència | Un any, dos anys, dos anys, dos anys i cada deu anys. | Periodicitat per determinar per llei fins als cinc anys. Als cinc anys esdevé permanent. |
| Reagrupament familiar | No es pot si la quota està exhaurida. | És possible tot i haver exhaurit la quota. |
| Justificació de recursos suficients per als nous residents UE | Sí. | Sí. |
Què és la Targeta Sanitària Europea?
La Targeta Sanitària Europea (TSE) és una targeta gratuïta que proporciona accés a assistència sanitària pública en qualsevol dels 27 països de la Unió Europea, així com a Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa i el Regne Unit, en les mateixes condicions i al mateix cost (gratuïta en alguns països) que les persones assegurades al país de què es tracti.
De manera resumida:
De manera resumida:
- Estén els convenis que tenim actualment vigents amb Espanya, França i Portugal a la resta de països.
- Aquesta targeta no genera una despesa afegida ni a la CASS ni a la resta de països, ja que es limita a facilitar l’assistència necessària en cas d’urgència, malalties cròniques o ja existents, embarassos o parts, i les seguretats socials coordinen els pagaments i simplifiquen els tràmits als usuaris.
- Aquesta targeta no cobreix tractaments regulars i no facilita el turisme mèdic.
- Tampoc no afectarà els acords bilaterals que Andorra té amb França i Espanya, que permeten als residents andorrans ser tractats per metges o centres específics veïns països.
A quins programes europeus podria participar Andorra?
| Àmbit | Programes | Descripció | |
| Mercat únic, innovació i economia digital |
Investigació i innovació | Horitzó Europa |
Suport a la recerca i innovació en l’àmbit científic, tecnològic, econòmic, ambiental o social. |
| Inversions estratègiques europees |
Fons InvestEU |
Finançament per a projectes que generin una economia europea més ecològica, digital i resilient. | |
| Connectar Europa |
Suport al subministrament d’infraestructures clau, de l’energia, transport i digitals. | ||
| Programa Europa digital |
Té com a objectiu accelerar la recuperació i impulsar la transformació digital d’Europa. | ||
| Mercat únic |
Programa pel mercat únic (COSME) |
Capacita i protegeix els consumidors, garanteix el funcionament del mercat únic i impulsa les petites i mitjanes empreses. | |
| Programa de la UE de lluita contra el frau |
Protecció dels interessos financers de la UE, amb un equipament especialitzat, coneixements i formació. | ||
| Cooperació en matèria de fiscalitat (Fiscalis) | Permet a les administracions tributàries nacionals crear i intercanviar informació i coneixements especialitzats. | ||
| Cooperació en matèria de duanes (Customs) | Fomenta la cooperació entre les autoritats duaneres i protegeix els interessos financers i econòmics de la UE i els seus estats membres. | ||
| Cohesió i valors |
Desenvolupament regional i cohesió |
Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER) |
Finançament per reforçar la cohesió econòmica, social i territorial de la UE amb la correcció dels desequilibris entre les regions. |
| Recuperació i resiliència |
Mecanisme de recuperació i resiliència | Ajuda la UE a emergir més forta i resilient. | |
| Instrument de suport tècnic |
Assessorament tècnic personalitzat a les autoritats dels països per fer reformes. | ||
| Protecció de l’euro contra la falsificació de moneda | Prevé i combat la falsificació i el frau i preserva la integritat dels bitllets i monedes. | ||
| Mecanisme de protecció civil de la Unió (rescEU) |
Reforç de la cooperació en matèria de protecció civil entre els estats de la UE i els sis països convidats. | ||
| Programa d’acció de la Unió en l’àmbit de la salut (EU4Health) |
Garanteix sistemes sanitaris resistents, equitatius i moderns, per millorar la salut de la ciutadania i protegir les persones de possibles amenaces. | ||
| Invertir en les persones, la cohesió social i els valors |
Fons Social Europeu+ |
És el principal instrument per construir una Europa més social i inclusiva amb accions destinades a l’ocupació, a la protecció social o al foment de mà d’obra qualificada, entre d’altres. | |
| Programa Erasmus+ |
Desenvolupament personal, educatiu i professional de les persones en els àmbits de l’educació, la formació, la joventut i l’esport. | ||
| Cos Europeu de Solidaritat |
Per a activitats de voluntariat jove per ajudar les persones desfavorides, ajuda humanitària o accions de salut i medi ambient. | ||
| Programa Justícia |
Finançament per donar suport a la cooperació judicial en matèria civil i penal, a la formació de jutges i altres professionals del dret, i a l’accés efectiu a la justícia per als ciutadans i les empreses. | ||
| Programa Ciutadans, igualtat, drets i valors | Protecció i promoció dels drets i valors dels tractats i la Carta dels drets fonamentals de la UE. | ||
| Europa Creativa | Foment i suport als sectors culturals i audiovisuals. | ||
| Recursos naturals i medi ambient |
Política agrícola i marítima | Fons europeu agrícola de desenvolupament rural (Feader) | Finançament per donar suport a les zones rurals i reforçar els sectors agroalimentari i forestal. |
| Medi ambient i acció pel clima |
LIFE (Programa de medi ambient i acció pel clima) | Per aconseguir una transició cap a una economia sostenible, circular i resilient, i protegir i restaurar el medi ambient. | |
| Fons de transició justa | Suport a la transició cap a la neutralitat climàtica. |
Es podran reconèixer les titulacions acadèmiques obtingudes a Andorra?
Sí. L’Acord d’associació simplifica significativament el reconeixement de titulacions obtingudes a Andorra o a Europa. Alguns dels títols andorrans, com el d’infermeria, es podrà homologar automàticament; altres, que passen per un procediment de reconeixement, seran reconeguts més fàcilment.
Es permetrà la doble nacionalitat?
L’Acord no regula l’adquisició de la nacionalitat, per tant, no introdueix la possibilitat de la doble nacionalitat. No obstant això, permetrà als ciutadans andorrans estudiar, treballar, viure i jubilar-se fora del país en les mateixes condicions que els nacionals comunitaris. Això fa que el debat sobre la conveniència de tenir una doble nacionalitat per una qüestió de comoditat perdi rellevància.
El carnet de conduir andorrà estarà homologat a la UE?
Sí. Amb l’entrada en vigor de l’Acord d’associació el carnet de conduir andorrà serà reconegut automàticament a tota la Unió Europea i no serà necessari obtenir un carnet internacional per desplaçar-se per Europa. A més, les matrícules andorranes es mantindran.
Quin cost tindrà per a Andorra?
Andorra no haurà de participar en el pressupost de la Unió Europea, ja que no en serà un estat membre, sinó un estat associat. Per tant, no tindrem aquesta despesa.
L’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea tindrà un cost aproximat de 3 milions d’euros, segons l’estudi d’impacte elaborat per Andorra Recerca i Innovació (enllaç: https://www.ari.ad/noticies/ari-presenta-resultats-lanalisi-dimpacte-lacord), que suposa el 0,5% del pressupost general de l’Estat.
Aquest cost inclou la creació de noves estructures administratives, com un regulador transversal i una unitat de traductors, així com la incorporació de 26 tècnics especialitzats.
Tot i aquest cost inicial, l’objectiu de l’Acord és dinamitzar i fer més resilient l’economia andorrana. Es preveu que els beneficis superin els costos a llarg termini, amb un balanç positiu després dels primers anys d’implementació, gràcies a la diversificació econòmica i a l’increment de l’activitat empresarial, els nivells d’ocupació i el consum.
En resum:
Tot i que l’Acord d’associació suposa un cost inicial important per a l’Estat, es preveu que a mitjà i llarg termini els beneficis econòmics compensin aquests costos i contribueixin a una economia més dinàmica i resilient.
L’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea tindrà un cost aproximat de 3 milions d’euros, segons l’estudi d’impacte elaborat per Andorra Recerca i Innovació (enllaç: https://www.ari.ad/noticies/ari-presenta-resultats-lanalisi-dimpacte-lacord), que suposa el 0,5% del pressupost general de l’Estat.
Aquest cost inclou la creació de noves estructures administratives, com un regulador transversal i una unitat de traductors, així com la incorporació de 26 tècnics especialitzats.
Tot i aquest cost inicial, l’objectiu de l’Acord és dinamitzar i fer més resilient l’economia andorrana. Es preveu que els beneficis superin els costos a llarg termini, amb un balanç positiu després dels primers anys d’implementació, gràcies a la diversificació econòmica i a l’increment de l’activitat empresarial, els nivells d’ocupació i el consum.
En resum:
Tot i que l’Acord d’associació suposa un cost inicial important per a l’Estat, es preveu que a mitjà i llarg termini els beneficis econòmics compensin aquests costos i contribueixin a una economia més dinàmica i resilient.
Per què es preveu un referèndum per a l’Acord d’associació?
La legislació andorrana no obliga a fer un referèndum per a aquest Acord. És el Govern actual que s’ha compromès a realitzar un referèndum consultiu, d’acord amb el que estableix la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum. Tot i tractar-se d’un referèndum consultiu, el cap de Govern s’ha compromès a fer vinculant el resultat que s’hi expressi.
