Preguntes Freqüents

UNA NOVA RELACIÓ ENTRE ANDORRA I LA UNIÓ EUROPEA

No, ja que no es tracta d’una adhesió, sinó d’una associació i per tant Andorra seguirà sent un estat tercer a la UE. A diferència dels estats membres, no haurà de participar en el finançament del pressupost anual de la UE, ni aportar recursos  humans a les institucions de la UE. El Principat mantindrà la seva sobirania com a estat i preservarà la independència en matèria fiscal, de política exterior i de control de les fronteres.

El concepte de ciutadania europea va més enllà del que Andorra vol assolir amb aquest Acord. Els andorrans no esdevindrem ciutadans de la Unió Europea i no tindrem dret a vot en les institucions europees. No obstant això, tindrem un tracte equivalent als nacionals dels estats membres de la UE de manera gairebé idèntica a com s’aplica actualment lAcord de l’Espai Econòmic Europeu.

El mercat interior europeu és un espai sense fronteres interiors econòmiques per on circulen lliurement les mercaderies, les persones, els serveis i els capitals.

Per tal que pugui funcionar, els països que hi participen han de tenir legislacions equivalents en multitud d’àmbits. En el cas d’Andorra, en ser un país de petita dimensió territorial, el mateix Tractat de la Unió Europa preveu que aquesta equivalència de normativa es pugui fer tot respectant la situació particular del Principat.

El cabal comunitari és el conjunt de normes europees en vigor i que els estats han de respectar i aplicar.

Amb l’Acord, Andorra incorporarà en el seu ordenament jurídic una part important del conjunt de normes europees en multitud d’àmbits. No serà tota la legislació europea, ja que algunes matèries queden excloses de l’Acord d’associació, i en alguns casos Andorra ha negociat adaptacions de la normativa europea que permeten respectar les especificitats del país.

L’abast de l’Acord d’associació que s’ha negociat és molt ampli i incorpora la normativa relativa a les quatre llibertats de circulació del mercat únic de la Unió Europea (mercaderies, persones, serveis i capital), les polítiques horitzontals i d’acompanyament i la cooperació fora de les quatre llibertats.
Queden fora de l’Acord d’associació la política exterior, els àmbits de defensa, la política agrícola comuna i la fiscalitat.

Andorra no haurà de participar en el pressupost de la Unió Europea, ja que no esdevé un estat membre, sinó que és un estat associat. No obstant això, com que el Principat incorporarà bona part del cabal comunitari, caldrà modificar estructures existents o fins i tot, i en alguns casos, crear-ne. Això implica un cost econòmic i humà que Andorra va estructurant a mesura que analitza la normativa europea que caldrà incorporar. La institució encarregada de fer aquest estudi de manera tan precisa com sigui possible és Andorra Recerca + Innovació.

A tall d’exemple, Liechtenstein, amb una associació amb la UE molt similar a la que s’està negociant, ha calculat que el seu cost de participació en l’Espai Econòmic Europeu (EEE) se situa entre 1,4 i 2 milions d’euros per any. Cal remarcar que els beneficis obtinguts superen de lluny els costos. A més, Liechtenstein ha conclòs que la participació en l’EEE ha estat una oportunitat per millorar l’eficiència i la professionalització de l’Administració.

No. Andorra té l’euro i el seguirà tenint en el futur. Les condicions de circulació de l'euro al Principat es van fixar en l’Acord monetari del 2011 i no canviaran amb l'Acord d’associació.

L’Espai Schengen és una àrea formada per països europeus que han acordat l’aixecament dels controls de les seves fronteres interiors. Cal destacar que no tots els membres de la UE, ni tots els països situats a Europa, en formen part. Andorra no és membre de l’Espai Schengen i, per tant, preservarà el control a la frontera.

Andorra mantindrà la seva sobirania en qüestions clau com la fiscalitat, la seguretat o la política exterior. En la resta d’àmbits, certament Andorra adoptarà la normativa europea segons el que estableixi l’Acord d’associació. Val a dir que ja fa anys que Andorra redacta les seves lleis mirant cap a Europa. La realitat del context geogràfic, polític i econòmic del país fa que la legislació del Principat hagi d’estar molt alineada a l’europea, sense per això ser ni equivalent, ni haver tingut la oportunitat de participar activament en el procés legislatiu europeu. En aquest sentit, l’Acord d’associació aportarà una sobirania reforçada, ja que preveu que Andorra pugui prendre part en l’elaboració de les normes de la Unió Europea i pugui seure, al mateix nivell que la UE, en el si del Comitè Mixt que estableix el mateix Acord.

Quan hi ha un acte en curs d’elaboració, la Comissió Europea n’informa els estats associats i consulta de manera informal els experts d’aquests països en els mateixos terminis i condicions que per als estats membres de la UE.

Un cop la proposta presentada, la Comissió n’envia una còpia als estats associats. En cas que ho desitgin, els estats associats poden sol·licitar un intercanvi previ mitjançant el Comitè Mixt abans de l’adopció de l’acte.

La Comissió Europea garanteix una participació àmplia dels experts dels estats associats en la preparació dels projectes d’actes delegats o d’execució, així com als treballs dels comitès que no constitueixen projectes d’actes delegats o d’execució.

L’Acord d’associació que Andorra ha negociat s’emmiralla en l’Acord de l’Espai Econòmic Europeu dels estats de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, en les sigles en anglès). En efecte, Liechtenstein, Islàndia o Noruega estan obtenint importants beneficis de la seva participació en el mercat interior.

En particular, l’entesa existent de Liechtenstein amb la UE és una història d’èxit que ens ha servit de model i de base per a les negociacions en curs, i ha permès identificar la línia que cal seguir, malgrat les diferències entre països. Com a il·lustració, el 2012, després de vint anys de participació en el mercat interior, Liechtenstein va posar en marxa consultes per copsar l’opinió de la ciutadania. La població en va fer valoracions positives. Un 77% del sector empresarial va remarcar que havia tingut noves oportunitats de negoci, i en feia una lectura favorable. Les empreses van destacar l’avantatge de poder entrar en programes de desenvolupament i innovació. I el 90% de les institucions públiques van considerar que s’havien reforçat i professionalitzat i que s’havien adaptat a la nova situació.

Per tant, el creixement derivat de la participació de Liechtenstein en el mercat interior és innegable després de 25 anys d’associació.

Les principals adaptacions incloses en l’Acord

El Tractat de la UE, signat a Lisboa el 2007, inclou una declaració segons la qual “La unió tindrà en compte la situació particular dels estats de petita dimensió territorial que mantinguin amb ella relacions de proximitat”. Aquesta declaració permet a la Unió Europea acceptar que Andorra pugui incorporar la legislació europea de manera “adaptada” a la seva realitat.

Hi ha dos tipus d’adaptacions transitòries, amb objectius diferents. D’una banda, els períodes transitoris amb un durada definida que permeten disposar de més temps per adaptar la normativa europea. Això permet, per exemple, adaptar el ritme d’incorporació del cabal a l’estructura administrativa d’Andorra, bé conservar una situació de statu quo durant un temps, sempre que el sector ho necessiti. D’altra banda, existeixen els períodes transitoris que s’estableixen per una durada però poden ser prorrogats. Aquestes adaptacions van gairebé sempre associades a un mecanisme de seguiment que permet renovar el període transitori sempre que les condicions que van permetre l’obtenció d’una excepció se segueixin complint.

Andorra ja va identificar el 2014 quins eren els elements més sensibles d’aquesta negociació (vegeu non paper del 2014).

  • Andorra ha volgut preservar l’alta seguretat ciutadana, garantir la sostenibilitat i l’accés gratuït a la Seguretat Social i a l’assistència social i sanitària. Per fer-ho possible, es conserven la frontera i els controls fronterers i es manté un sistema d’autoritzacions de residència per als nacionals de la UE basat en quotes, un procediment de verificació dels antecedents penals i uns percentatges de creixement molt conservadors, que podran ser revisats amb l’acord de les dos parts.

    - En matèria de lliure circulació de serveis, els operadors econòmics podran prestar serveis en qualsevol punt del mercat interior de la UE sense haver d’establir-s’hi. Per prevenir que aquesta possibilitat representi riscos per als sectors andorrans, es treballa per completar la normativa nacional necessària per fer front a aquest nou escenari. Es preveu l’establiment en territori andorrà d’empreses d’altres estats membres. Aquesta obertura serà progressiva i seqüencial, de manera que s’anirà incorporant la legislació europea dels sectors que actualment no existeixen a Andorra a mesura que vagin apareixent.
    - Finalment, Andorra necessitava adaptacions específiques per als seus operadors públics únics en els sectors de les telecomunicacions i de l’energia.
  • En matèria d’energia Andorra podrà seguir mantenint un operador principal en matèria d’energia (FEDA).
  • En matèria de telecomunicacions es preveuen dos canvis respecte de la situació actual.
  • Desaparició de la itinerància de pagament. Andorra s’alinearà a la situació de roaming like at home de la resta de països de la Unió en set anys.
  • Obertura del mercat de les telecomunicacions en set anys amb uns requisits mínims de qualitat, cobertura i universalitat del servei.

La qüestió del català és un dels punts importants quan es treballa en la preparació de la implementació de l’Acord. El català no és llengua oficial de la Unió Europea i caldria,, doncs, traduir les normes de la Unió Europea al català per poder-les incorporar a l’ordenament jurídic nacional. Cal valorar el cost d’aquestes tasques de traducció. Aquesta qüestió serà objecte de debat polític i ciutadà.

No s’està negociant una adhesió sinó una associació. Per tant, no resulta possible plantejar l’oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea.

EL REFERÈNDUM

La legislació andorrana no obliga a fer un referèndum per a aquest Acord. És el Govern actual que s’ha compromès a realitzar un referèndum consultiu, d’acord amb el que estableix la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum. Tot i tractar-se d’un referèndum consultiu, el cap de Govern s’ha compromès a fer vinculant el resultat que s’hi expressi.

La posició del Govern actual, que segueix la d’executius anteriors, ha estat la de no consultar la ciutadania de manera prèvia vist que s’estaria sol·licitant als ciutadans pronunciar-se sobre un acord del qual es desconeix el contingut precís i definitiu.

L’Acord d’associació té certs punts que requereixen adaptacions específiques a la situació particular d’Andorra i hauria estat difícil pronunciar-se sense saber com s’hauria acordat la lliure circulació de persones o el manteniment dels operadors públics únics, per exemple.

El Govern s’ha compromès a sotmetre el projecte d’Acord d’associació a un referèndum vinculant. La Llei qualificada del règim electoral i del referèndum estableix en l’article primer que el dret de sufragi correspon als andorrans majors d’edat. 

Si el resultat és positiu, Andorra haurà de completar el seu procediment legislatiu intern, és a dir, obtenir l’aprovació del Consell General. De la mateixa manera, la Unió Europea també haurà de completar el seu procediment legislatiu intern. Un cop aquests procediments finalitzen, es ratifica l’acord, que entrarà en vigor en el termini que estableixi la mateixa entesa.

En el cas que sortís un resultat negatiu al referèndum, el Consell General no ratificaria l’Acord d’associació. El Govern considera que Andorra es trobaria en una situació molt delicada, en primer lloc perquè s’hauria refusat la participació en el mercat interior, i no es produiria l’alineament de les normes andorranes amb les europees en àmbits tan importants com el comerç, el medi ambient, la seguretat dels productes o els transports, fet que posaria Andorra en una situació de dificultat.

En tot cas, s’obriria un escenari de gran incertesa en el qual seria poc raonable pensar a reobrir noves negociacions i en què a Andorra faltarien eines per poder diversificar l’economia, obrir-se a la inversió estrangera i trobar un encaix amb el seu entorn geogràfic més immediat.

Per això, l’actual secretari d’Estat d’Afers Europeus treballa per: 1) negociar el millor acord possible, 2) que la ciutadania pugui seguir adequadament l’avenç de les negociacions i estigui degudament informada per poder pronunciar-se en el referèndum, i 3) crear les estructures necessàries perquè, en cas de ratificació, Andorra estigui preparada per aplicar l’Acord d’associació.

El Govern actual és plenament conscient que l’Acord d’associació tindria un impacte sobre tota la població que resideix a Andorra, sigui quina sigui la seva nacionalitat. I per aquest motiu té la voluntat de copsar d’alguna manera l’opinió del conjunt de la ciutadania sobre aquesta qüestió, per bé que la consulta vinculant mitjançant un referèndum es farà en els termes establerts en la llei. 

Què canvia i què no canvia a Andorra amb l’Acord d’associació

Un dels elements que més preocupa la ciutadania en relació amb l’Acord d’associació és el cost econòmic i humà que la implementació i el funcionament suposaran per a l’Administració i la societat andorranes. El desenvolupament normatiu continu del mercat interior de la UE representa un desafiament considerable. S’hauran de modificar estructures existents, i en algun cas, crear-ne de noves. El repte és transformar aquesta dificultat en una oportunitat per millorar l’eficiència i la professionalització de l’Administració i del teixit empresarial andorrà. A més, cal remarcar que exemples de petits països amb acords similars ens demostren que els beneficis superen amb escreix els costos.

L’Acord d’associació és un instrument que estarà a disposició de la ciutadania i del teixit empresarial i social d’Andorra per aprofitar-lo de la manera més àmplia possible per al benefici propi i col·lectiu.

L’exemple de Liechtenstein: Liechtenstein ha calculat que el seu cost de participació en l’Espai Econòmic Europeu se situa entre 1,4 i 2 milions d’euros per any, però alhora, el retorn obtingut supera notablement el cost de funcionament. Tot i això,  l’any 2015 aquest estat membre de l’Espai Econòmic Europeu va dur a terme unes enquestes per saber l’opinió de la població, dels empresaris i de les institucions sobre els aleshores vint anys de participació en l’Espai. Per la seva banda, la població es va mostrar clarament satisfeta per aquesta participació en el mercat interior de la UE; un 77% dels empresaris en va fer una lectura molt favorable i en va destacar les noves oportunitats de negoci; finalment, les institucions van emfatitzar que havia estat una oportunitat per modernitzar i professionalitzar el servei públic. Per tot plegat, els efectes positius superaven amb escreix els neguits inicials o els costos d’implementació.

La fiscalitat no forma part del contingut de l’Acord d’associació amb la Unió Europea que s’està negociant i, per tant, Andorra manté la seva sobirania en aquesta qüestió. Una variació del tipus impositiu seria per decisió de l’estat andorrà, no pas a través de l’Acord d’associació.

L’Acord d’associació no inclou la qüestió de la fiscalitat. L’Acord no elimina les fronteres físiques ni tampoc les fronteres fiscals i, per tant, Andorra i la UE continuen sent dos territoris fiscals diferents, en què cada part defineix i aplica sobiranament la seva pròpia fiscalitat.

El mercat de treball andorrà ja és avui un dels més oberts del món, amb més del 50% de treballadors estrangers. La lliure circulació de persones no afectarà, doncs, el desenvolupament i el benestar de la població actual d’Andorra, si bé es negocia unes adaptacions que han de permetre mantenir uns mecanismes de regulació dels fluxos de moviments de persones cap al país i des del país.

Els ciutadans andorrans podran treballar i residir en qualsevol país de la Unió Europea, en igualtat de condicions amb els nacionals. L’Acord suposa una finestra d’oportunitat per als joves andorrans, que tindran a disposició tot el mercat únic de la Unió Europea com a espai de treball potencial.

Com s’ha acordat per a Andorra

La lliure circulació de persones s’aplicarà de manera asimètrica. Els andorrans podrem treballar i residir en qualsevol país de la UE en les mateixes condicions que la resta de nacionals de la UE. Per contra, s’ha acordat una adaptació específica perquè Andorra mantingui el control dels fluxos d’immigració de residents nacionals europeus.

    • Es manté un sistema de quotes, diferent de l’actual, i es passa a un total de tres quotes: treballadors, econòmicament actius, passius i temporers (- 12 mesos).El nombre de permisos anyal augmentarà en xifres similars a les actuals.
    • Es manté un procediment de verificació dels antecedents penals dels nacionals d’origen de la UE. Es tracta d’un sistema que preveu una verificació sistemàtica per a certes professions (vinculades a la salut, educació, serveis financers i altres sectors sensibles). I estableix una verificació aleatòria de declaració jurada d’antecedents penals per a la resta de professions.
    • El nou sistema es posaria en marxa dos anys després de l’entrada en vigor de l’Acord d’associació i totes dos parts revisaran aquesta solució cada deu anys conjuntament

La lliure circulació de serveis inclou dos vessant: que els professionals puguin establir-se en un altre estat membre (dret d’establiment) o puguin oferir, des del seu país d’origen, els seus serveis en un altre estat membre. Aquesta llibertat de circulació elimina qualsevol requisit (legal o derivat de la pràctica administrativa) discriminatori o injustificat que pugui obstaculitzar l’exercici de la llibertat d’establiment o de la lliure prestació de serveis.

Es tracta d’una llibertat de circulació clau per poder acollir a Andorra nous sectors d’activitat d’alt valor afegit, i activitats que podran comportar, a la seva vegada, la creació de llocs de treball i també de noves sinergies amb els sectors actuals, cosa que provocarà un efecte positiu en el conjunt de l’economia andorrana.

Per garantir la qualitat i el bon funcionament dels serveis que s’ofereixen a Andorra, la posició negociadora s’ha construït amb un treball molt estret amb els actors econòmics i socials del país.

Com s’ha acordat per a Andorra

  • S’ha acordat un període transitori de tres anys després de l’entrada en vigor de l’Acord.
  • Aquest període transitori, juntament amb el treball previ ja efectuat en els darrers anys, té per objectiu completar el marc legislatiu actual perquè els professionals andorrans puguin treure el màxim profit de la lliure circulació de serveis i que aquesta última no suposi un risc addicional.

La lliure circulació de capitals i la normativa relativa als serveis financers són elements que encara no s’han negociat en l’Acord. Caldrà esperar a tenir finalitzada l’anàlisi de la normativa europea d’aquests àmbits per poder informar amb detall dels possibles impactes.

Com s’ha acordat per a Andorra

-Andorra ha proposat durant la negociació incloure-hi una adaptació similar a la que consta en el protocol 6 de l’acta d’adhesió de Malta (16 abril del 2003) i que limita l’adquisició de residències secundàries per part de nacionals de la UE. La Comissió Europea s’ha mostrat disposada a valorar positivament aquesta demanda si les condicions així ho justifiquen. La redacció d’aquesta adaptació queda subjecta a la modificació de la Llei d’inversió estrangera d’Andorra, per la qual cosa, en tancar les negociacions, es desconeixia el detall.

-En relació amb els serveis financers:

  • Entrada al mercat interior gradual: Andorra disposa de 15 anys per reprendre la normativa dels quatre sectors implicats, que podran participar en el mercat interior a diferents ritmes: banca, assegurances, fons d’inversió, mercat de valors.
  • Reciprocitat garantida: els operadors de la UE de les diferents categories no podran treballar a Andorra fins que la normativa europea no hagi estat represa a Andorra i les entitats andorranes puguin operar a Europa.
  • Avaluació reforçada i més confiança: les autoritats europees en la matèria auditaran i supervisaran el sistema andorrà, i aportaran així un grau més de confiança internacional en el sistema financer andorrà.
  • Mecanismes de liquiditat: l’Acord d’associació no inclou l’accés a mecanismes ordinaris de liquiditat ni prestador de darrera instància, però és un acord indispensable per poder negociar aquests instruments per altres vies bilaterals.

La lliure circulació de mercaderies implica que els productes puguin circular lliurement d’un país a l’altre. La lliure circulació de mercaderies s’assoleix mitjançant, d’una banda, la creació d’una unió duanera (eliminació dels drets de duana, de les restriccions quantitatives i de les mesures d’efecte equivalent), i, d’altra banda, amb una harmonització de normativa (que estableix els requeriments essencials de salut i de seguretat dels productes) o el reconeixement mutu entre estats (de les normes tècniques nacionals).

La negociació d’aquesta llibertat de circulació està gairebé finalitzada i inclou tres elements:

  • El contingut de l’Acord Comercial del 1990, els seus protocols i decisions, incloses les franquícies ja existents.
  • S’hi afegeixen la resta de productes agrícoles que no estaven inclosos en l’Acord Comercial del 1990 dins del règim d’unió duanera.
  • Una solució específica per al tabac.

Cal remarcar que degut a la voluntat de mantenir la política fiscal d’Andorra, l’Acord no preveu que Andorra esdevingui territori duaner de la Unió Europea ni que, per tant, hagi d’homogeneïtzar la seva fiscalitat amb la de la UE. Aquest fet comporta el manteniment de les duanes físiques.

L’Acord d’associació no inclou la qüestió de la fiscalitat. L’Acord no elimina les fronteres físiques ni tampoc les fronteres fiscals i, per tant, Andorra i la UE continuen sent dos territoris fiscals diferents, en què cada part defineix i aplica sobiranament la seva pròpia política fiscal. Per aquest mateix fet, els residents fiscals a Andorra podran continuar demanant la devolució de l’IVA d’Espanya, la TVA de França o l’impost equivalent d’altres estats membres.

La lliure circulació de mercaderies no és l’aixecament de fronteres sinó que significa la supressió de les barreres o de les limitacions de tipus tècnic. A través de l’Acord d’associació, les mercaderies que circulin entre Andorra i el mercat únic de la UE hauran de complir la norma tècnica de la UE i podran circular sense necessitar un certificat de conformitat addicional dels productes.

Les fronteres i els controls a la duana es mantenen, entre altres motius, perquè la fiscalitat no forma part de l’Acord d’associació i, per tant, Andorra i la UE continuen sent dos territoris fiscals diferents, en què cada part defineix i aplica sobiranament la seva pròpia política fiscal. Aquest fet és especialment important per al Principat per tal de continuar sent un territori atractiu i competitiu en aquest àmbit. No obstant això, caldrà treballar en paral·lel la millora dels procediments administratius duaners que les empreses han de fer per exportar o importar mercaderies.

El projecte d’Acord d’associació aporta tres elements. Primer, manté el contingut de l’encara vigent Acord comercial del 1990, conegut com a Acord duaner, incloses les franquícies de viatgers, però amplia el règim d’unió duanera als productes agrícoles i preveu una solució específica per al tabac. En segon lloc, aporta l’equivalència tècnica necessària per poder dur a terme intercanvis comercials amb els països de la UE. I en tercer lloc, el projecte d’Acord d’associació incorpora polítiques complementàries necessàries per garantir la igualtat de condicions entre els operadors econòmics (com la competència, les ajudes d’Estat o la contractació pública).

 

La solució negociada per al tabac preveu, en primer lloc, un període transitori de trenta anys. Andorra i la UE acorden un calendari de reducció progressiva dels drets de duana aplicables a tot el capítol 24 (productes del tabac) del Sistema harmonitzat, que comença a partir del setè any de l’entrada en vigor de l’Acord d’associació i que finalitza amb la inclusió del Principat en el règim d’unió duanera a la fi del període transitori de trenta anys.

En segon lloc, es preveu un mecanisme de seguiment que ha de permetre avaluar l’impacte per a Andorra de l’evolució progressiva cap a una lliure circulació de productes de tabac i una clàusula de salvaguarda especial que pot ser invocada tant per Andorra com per la UE.

En tercer lloc, s’hi inclou el compromís d’Andorra d’adherir-se al Conveni marc de l’OMS per al control del tabac i al Protocol per a l’eliminació del comerç il·lícit de productes de tabac, abans de finalitzar la negociació de l’Acord d’associació. En aquest sentit, Andorra ja s’ha adherit a aquest Conveni, que va entrar en vigor el 9 d’agost del 2020.

I finalment, s’hi preveu el compromís d’Andorra de reforçar la prevenció i la lluita contra el frau i el contraban.

 

L’Acord inclou un capítol relatiu a les polítiques socials, ja que el bon desenvolupament del mercat interior inclou una dimensió social. Cal remarcar que es tracta d’un àmbit de competència compartit entre la UE i els estats membres, la qual cosa implica que la UE estableix les condicions mínimes que cal garantir en tot el mercat únic, i els estats membres desenvolupen les seves polítiques nacionals sobre la base de la seva realitat i de les condicions mínimes fixades per la UE.

En concret, l’Acord aportaria una millora en aquest incorporant el permís parental, que actualment no existeix, així que el fons d’insolvència de les empreses, que suposa una protecció per als treballadors.

La reglamentació de la UE en matèria de seguretat social no harmonitza les prestacions socials, sinó que coordina els sistemes nacionals per evitar qualsevol discriminació en perjudici dels treballadors estrangers. Els estats són, per tant, sobirans en definir les prestacions i les condicions d’atorgament.

No, el dret europeu permet mantenir el sistema de prestació per desocupació involuntària vigent a Andorra com a prestació de tipus assistencial. De fet, el dret europeu s’aplica a les prestacions de seguretat social i no d’assistència social. A més, no obliga a crear noves prestacions, sinó que el què fa es coordinar les existents. Cal remarcar que de fet, alguns països de la Unió Europea disposen actualment de sistemes similars a l’andorrà.

Un dels inconvenients de l’Acord d’associació és el seu cost de funcionament. El repte és transformar aquest inconvenient en una oportunitat per millorar l’eficiència i la professionalització de l’Administració.

I podem suposar que hi haurà algun efecte que algun ciutadà o sector no desitjarà, però ens hem de fixar en països com Noruega, Islàndia o Liechtenstein, que ja tenen un Acord d’associació amb la UE i des de fa 25 anys. Totes les enquestes que han fet conclouen que els efectes positius superen amb escreix les pors i els efectes negatius. L’Acord d’associació és un instrument que el Govern posarà al servei de la ciutadania per aprofitar-lo i treure’n el màxim profit.

L’Acord preveu la configuració d’un comitè mixt en el qual hi haurà representants d’Andorra i de la Unió Europea. El Principat comptarà amb un espai de diàleg privilegiat amb la UE del qual ara no disposa, excepte en els àmbits sectorials dels actuals acords.

Un operador o un particular sempre podran utilitzar la via nacional, administrativa o judicial, en cas que creguin que s’han vulnerat els seus drets. Paral·lelament, i en cas de controvèrsia quant a la interpretació o a l’aplicació de l’Acord o d’un acte jurídic que s’hi menciona, Andorra o la Unió Europea podran recórrer al Comitè Mixt. Si el Comitè Mixt no aconsegueix trobar una solució a la controvèrsia mencionada, tant Andorra com la UE podran recórrer al Tribunal de Justícia de la UE.

La jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea  (TJUE) haurà de ser tinguda en compte a l’hora d’interpretar i aplicar l’acord i les normes de la UE que Andorra adopti mitjançant l’Acord d’associació.

Pel que fa a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea  (TJUE), l’Acord especifica que s’haurà de tenir en compte a l’hora d’interpretar i aplicar l’entesa i les normes de la UE que Andorra accepti amb l’Acord d’associació.

L’Acord d’associació no regula l’adquisició de la nacionalitat. No obstant això, el fet que permeti als ciutadans amb passaport andorrà estudiar, treballar, viure i jubilar-se fora del país en les mateixes condicions que els nacionals comunitaris, comporta que el debat de si hi ha d’haver doble nacionalitat per una qüestió de comoditat perdi rellevància.

És un servei gratuït que ofereixen les administracions nacionals dels estats membres i que Andorra també incorporarà. És molt útil per als ciutadans, ja que resol de forma eficient i ràpida els problemes d’aplicació del dret de la UE per part d'una administració pública. Els ciutadans poden plantejar la seva problemàtica al web o directament al servei Solvit del seu país, una eina que ha donat molt bons resultats en temes que afecten directament la persona, com el reconeixement de les qualificacions professionals, el dret de residència, el treball, etc.

Més informació a: https://ec.europa.eu/solvit/index_es.htm.

La vostra opinió és important en aquest procés.
Envieu-nos preguntes, dubtes o comentaris.

ET DONEM RESPOSTA

Contestem a les teves preguntes durant la Fira d'Andorra la Vella

L’ACCORD D’ASSOCIACIÓ
>
CLAR I SENSE FILTRES